Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca assedegada de l'aigua del mar on neixen totes les coses fins a la muntanya pelada on s'assequen sota un sol massa proper. Vida que comença i uns cossos que es buiden com si n'hagués migrat una espècie sencera, mites secundaris reivindicant-se, pobles petits com c.dols, pell que crema... tot alhora; un cicle. Paraules que suren del jaciment arqueol.gic d'una nostà lgia concreta que, en realitat, podria ser qualsevol.
Júlia Francino RodrÃguez (Terrassa, 1978) és un espècimen de tardor. Potser és per aix. que la poesia li arriba tard i cruix com la fulla seca. Graduada en Cinema i Audiovisuals, la narrativa la troba quasi sempre de la mà de les imatges. Aviat es decanta pel món de l'animació i, grà cies a una beca, viatja a Vancouver per especialitzar-s'hi. D'ençà que torna a Barcelona s'hi dedica de ple com a cofundadora de l'Estudi Bicoté i docent i coordinadora del Departament d'Animació i Efectes Visuals a l'ESCAC. Descobreix les possibilitats de la poesia i les de la dansa contemporà nia quasi a la vegada, i s'atrevirà finalment a fer ballar les paraules en el seu primer poemari, Els excedents, Premi de Poesia Ventura Ametller 2020.
