Amb l agudesa i el sentit comú que l han convertit en articulista de capÇalera de milers de lectors, Quim Monzó comparteix desconcerts, ridiculitza petuláncies, se subleva contra la correcció política i constata l amenaÇa del gregarisme. Amb irreveréncia i rigor, Monzó combina la causticitat, l escepticisme, una competéncia de forense i una prosa periodística que Joan de Sagarra va qualificar «de primeríssima qualitat». El tema del tema aplega els millors articles que Monzó ha publicat a La Vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001, i s afegeix als set volums d articles anteriors amb qué va forjant una crónica, ja imprescindible, de les décades a cavall dels segles xx i xxi. «Llegir Monzó és com prendre vitamines.» luis landero «Monzó és encara millor del que sembla. Sembla enginyós, i n és, peró sovint s oblida que l enginy és un ingredient indispensable del geni. Sembla gamberro, i n és, peró tot escriptor de debó ha de dur dins un gamberro. Sembla humorista, i n és, peró molt més seriós del que sembla, si és que hi pot haver cap humorista que no sigui molt seriós. Sembla cínic, i n és, i també és, per tant, un moralista.» javier cercas
