Maria Atanásia o Tánia arriba el juliol de 1973 a Alfarrás a passar-hi les vacances d'estiu. Té catorze anys i, arrossegada per un conjunt d'aventures que ella no havia triat, esdevé la peÇa clau en el desvetllament del secret guardat pels íbers a la Roca Sobirana, sota el castell de la Suda al turó de la Seu Vella, a la Seu Vella de Lleida. El 1937, uns investigadors nazis enviats pel Tercer Reich hi havien trobat el darrer testimoni dels ilergetes, el poble que havia estat gairebé esborrat del mapa per l'exércit romá feia 2.200 anys. Els arqueólegs de Hitler no havien pogut endur-se aquest testimoni per causa de la Guerra Civil (1936-1939). Algú, peró, sabia on s'amaga el missatge escrit pels últims descendents d'Indíbil i Mandoni cap a l'any 1203 en comenÇar a construir-se la Seu Vella. ¿Qui sap si el document no serviria per desxifrar el significat d'un alfabet encara no desxifrat Tánia i el seu amic Lambert descobreixen, al llarg d'un estiu, tota la veritat després de salvar innombrables obstacles i de fugir dels descendents d'aquells nazis malvats.
