«"Cap escriptor no sÆhauria atrevit a escriure la història de la seva vida; sÆassemblava massa a una novel·la dÆaventures". Aquesta és la conclusió a què va arribar Ilia Ehrenburg lÆany 1931 quan va conèixer Buenaventura Durruti. [à ] Aixà doncs, per tal dÆexplicar la història de Durruti, lÆescriptor ha de renegar de la condició de narrador. [...] La novel·la com a collage aplega reportatges, discursos, entrevistes i proclamacions; es nodreix de cartes, relats de viatges, anècdotes, fulls volants, polèmiques, notÃcies de diari, autobiografies, cartells i llibrets de propaganda. LÆheterodòxia de les formes revela en tot cas la bretxa que sÆobre en el mateix material. La reconstrucció és com un trencaclosques les peces del qual no acaben dÆencaixar. És precisament en les esquerdes de la imatge on ens hem dÆaturar. Encara que els narradors no ho sà piguen, potser és aquà on hi ha la veritat que justifica el relat.» -Hans Magnus Enzensberger. Endinsar-se en la vida de Durruti significa submergir-se en la biografia col·lectiva del moviment obrer del primer terç del segle XX a la penÃnsula i, especialment, a Catalu
