«era joveníssima. I en veure-la entrar a la pista del peepshow em va semblar que veia un ésser irreal: gairebé nua, desplegant aquell llenÇol de setí vermell en el llit rodó que girava lentament Era un ángel, un ángel ros, amb el nas petit, els llavis gruixuts i uns ulls grisos que semblaven mirar-te des de la infantesa.» Una noia joveníssima i un home madur sense il·lusions. Així inicia Jordi Coca Cara d ángel, una obra esfereïdora el protagonista de la qual ha arribat a un punt mort de la vida. Fins que un bon dia descobreix la bellesa irreal i pura de la Cris. Ella és la flor més perfecta, el fruit més olorós, el millor perfum... La seva imatge l estimula, l ajuda a enterrar el passat i el retorna a la vida. Peró, alhora, aquesta estranya bellesa li desvetlla una béstia obscura que l empeny a superar els límits i a esbotzar les barreres convencionals. Lentament, l home madur i sense il·lusions es lliurará als sentiments térbols i desesperats de qui se sent perillosament insaciable.Jordi Coca (Barcelona, 1947) va comenÇar la seva carrera d escriptor l any 1971 amb l obra Un d aquells estius (Els Lluïsos). D aleshores enÇá ha conreat el génere novel·lístic i també l assaig sobre temes teatrals i literaris. Es autor, entre d altres, de Mal de lluna (1988), La japonesa (1992), El cor de les coses (1995), Paisatges de Hopper (1995), Dies meravellosos (1996), Sota la pols (2000), Lena (2002) i El secret de la cavalleria, un relat sobre la revolució portuguesa que Edicions 62 acaba de reeditar. Al llarg de tots aquests anys Jordi Coca ha obtingut nombrosos premis en reconeixement d una trajectória literária excepcional, entre els quals cal comptar els prestigiosos Premi Nacional de la Crítica, Ciutat de Palma, Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil i Premi Sant Jordi de novel·la. També ha fet versions al catalá d autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonés Matsuo Basho.
