La glòria d'aquest llibre és que Herzog ens permet veure com s'inventa el món The Guardian Arrossegar un vaixell de vapor dalt d'una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d'ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d'altra manera, ha estat sempre a l'altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d'adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d'una banda, repassa la seva carrera artística tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d'una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l'art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món. Les memòries de Herzog són tan deliciosament estranyes com les seves pel·lícules, Washington Post
