Va ser després de la Segona Guerra Mundial, en ple exili, que Mercé Rodoreda es va plantejar d'una manera seriosa esdevenir poeta. Les cir¡cumstáncies históriques, els problemes personals, el desig d'escriure i els ánims de Josep Carner van ser alguns dels motius que portarien l'autora de La plaÇa del Diamant a compondre sonets i a convertir-se, en només tres anys, en Mestre en Gai Saber en els últims Jocs Florals dels anys 40. La seva meteórica carrera lírica, que precedeix l'época d'escriptura de les grans novel·les, conrea els estils més diversos (intimista, amorós, hermé¡tic, culturalista, mitológic...). L'abrupta llengua estudia els anys inicials i les primeres propostes estétiques de la poesia rodorediana, la seva formació i influéncies, i ajuda a presentar l'autora com una poeta rigorosa i amb plena consciéncia d'ofici, tot situant-la entre les principals figures líriques de la tradició catalana moderna. Jordi Juliá (Sant Celoni, 1972) és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autónoma de Barcelona, on imparteix aquestes especialitats. Assagista i poeta, les seves obres han rebut distincions nacionals i internacionals.
