"Aquesta que hi ha aquà asseguda, amb un remolà enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant peró per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i aixó és la constant que dóna coheréncia a un univers una mica més caótic del compte. Es de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal."
