Una casa blanca i altres cases aplega nou relats que tenen com a denominador comú les emocions i els sentiments d¿uns homes de mitjana edat desconcertats i vulnerables, que comencen a prendre consciéncia del pas inexorable del temps i l¿arribada de la maduresa amb totes les seves renúncies i les seves incógnites, enxampats entre uns fills que es fan grans i uns pares que envelleixen, unes ocupacions laborals que no els omplen i unes relacions de parella no sempre satisfactóries, peró que es resisteixen a abandonar l¿anhel de ser feliÇos. L¿autor recrea aquests fragments de vides corrents contemporánies, sovint sense una trama precisa, perqué com sostenia Josep Pla al prefaci d¿El carrer estret "el fet que el públic cregui que les novel·les han de tenir argument no vol pas dir que en la vida n¿hi hagi", servint-se d¿un estil que podríem definir com a realisme líric, en qué cobren un especial relleu els escenaris físics, volgudament concrets i recognoscibles, descrits de manera minuciosa i situats la majoria a la ciutat de Lleida, en aquest cas amb un especial protagonisme de les cases on habiten els personatges i que fins a cert punt en determinen el destí o els estats d¿ánim.
