Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitanta solia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes, recorrent Itália, Portugal, Espanya, Grécia, el Marroc... Es una história personal, ja que la família és la de l'autor quan era petit, peró també és una história col·lectiva, perqué totes les famílies aspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és un llibre sobre la infantesa com a paradís perdut; un homenatge de l'historiador Ivan Jablonka als seus pares; una reflexió sobre la relació entre generacions i sobre el moment en qué un mateix esdevé pare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestes págines hi ha una mirada histórica sobre FranÇa i Europa (i, també, pinzellades sobre els Estats Units). S'hi entreveuen els horrors del passat el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoá i l'esperanÇa de poder construir un món millor. Després de la crónica punyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l'experiéncia personal. I construeix una obra concisa, estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, peró que és un auténtic compendi d'experiéncies universals. El resultat és un text mestís que es mou sinuós entre la narració íntima i l'assaig sociológic i cultural. I és en aquest encreuament de géneres on brota la forÇa literária de l'obra.
