En plena postguerra civil, moltes persones d'Andalusia, arrapades a la miséria familiar, vingueren a casa nostra amb la il·lusió de trobar tot alló que se'ls negava a la seva terra. Moltes eren joves que per superar aquella miséria familiar deixaven les seves llars a la recerca d'una feina digna per poder viure. La protagonista d'aquesta história hi va fer unes arrels fortes i tan pregones com si hagués jurat que mai més no la desarrelarien d'una terra que estimava. Anselm Aguadé en aquesta novel·la biográfica vol rendir un homenatge a una dona plena de bondat, desarrelada de la seva llar, quan encara era una adolescent. Postrada en un llit d'hospital, desgraná la seva vida amb humilitat. Amb aquella humilitat que només tenen les bones persones.
