La societat del caos funciona sobre el conreu hipócrita del terror: gestiona i atia el desordre, la por, el temor religiós, el pánic social, l'odi racial per tal d'exercir millor el seu control liberticida. El cinisme de la seva práctica ens desvetlla el seu projecte ideológic: el d'un poder senyorial i sense fissures. En aquest sentit, la societat del caos desconeix els neguits de la moral burgesa que reivindicava uns valors en nom del valor. La societat del caos no té valors: es limita a escenificar-los. Des d'una perspectiva novedosa i arrauxada -peró no pas exempta de rigorosa lucidesa- l'autor duu a terme una crítica provocadora de les mancances i de les contradiccions de la nostra societat global i globalitzada. Tot posicionant-se del costat dels altermundialistes, tant les seves crítiques com les seves propostes de canvi suposen un canvi radical de paradigma analític i práctic que sens dubte no deixaran indiferent el lector Jordi Vidal Nascut el 1950, és fill i nét d'anarcosindicaliste s. Els seus primers passos els dóna l'any 1965 al si del grup (artístic i revolucionari) Golem. A partir de 1970 participa a les activitats antimilitaristes del Comité de Suport als Insubmisos i a la lluita antifranquista. No ha estat mai trotskista ni maoista, i no se'n penedeix. Sempre s'ha mantingut escrupolosament al marge de qualsevol sectarisme partidari i sempre ha preferit crear amb els seus cómplices- les seves própies estructures dissipatives. En el context d'una práctica de no-identificació s'ha definit simultániament com a llibertari, surrealista, situacionista i nexialista. Entre d'altres obres ha publicat: Opéra Chymica (Editions Dérive 17, 1981), Résistance au chaos (Editions Allia, 2005) i Traité du Combat moderne: films et fictions de Stanley Kubrick (Editions Allia, 2002)
