L'escriptor Joan Sales exposa l'à nima en una carta del 1937 al seu gran amic, el poeta Mà rius Torres. L'autor d'Incerta Glòria, sol en aquell front de guerra, escriu: «Déu va viure entre nosaltres fet un vagabund com tots, rodolant a l'atzar dels camins i vivint de caritat. []. He arribat a un punt que ja no puc creure més que en el Déu-trinxeraire de Galilea, que baixà del Cel per ensenyar-nos que l'únic camà que duu a la glòria passa pel sofriment; un Déu d'infanteria en una paraula». En la seva meditació de l'Evangeli, Joan Sales hi descobreix aquest Jesús trinxeraire. Agustà d'Hipona veu en Jesús «algú més Ãntim que allò meu més Ãntim». Joan Pau II hi troba un Jesús que té «la veritat darrera i definitiva sobre l'home». Potser és per això que la inspiració divina ha volgut que les escenes dels evangelis siguin tan cinematogrà fiques i quedin tan a l'abast de la imaginació: perquè es pugui esdevenir una trobada personal amb Jesús, un contacte vital i decisiu com els de Joan Sales, Agustà d'Hipona o Joan Pau II.
