" Náufrag " ens parla del compromís dels éssers humans amb la natura i de la nostra responsabilitat envers les generacions futures, de l'arrelament, de l'orgull de pertányer a una terra determinada i de tindre una identitat própia. Es el que els passa als Sungkali, una tribu de l'illa de Sawu, al sud-est asiátic, que veu com li lleven la terra per utilitzar-la com a abocador de les deixalles de les populoses Hong-Kong i Singapur. L'excusa per a convertir aquells exótics paratges en un gran abocador havia sigut la suposada erupció d'un volcá que havia destrossat l'entorn i obligat els nadius a malviure en un racó marginal de l'illa. Amb el temps, un grup de joves sungkali decideix recuperar la dignitat per la forÇa, actitud amb la qual no estan massa d'acord ni Uxó, el cap de la tribu, ni el fetiller Xilxes, que recorda una llegenda segons la qual recuperarien la seua illa quan un cocodril eixira del mar amb una orquídia a la boca. A tot aixó s'hi afegix Eslida, «el que no té nom», un náufrag de pell blanca que trobará la protecció de Xérica, una sungkali amb poders fetillers. Aquest desconegut voldria ser acceptat pel grup de joves, peró no recorda ni tan sols el seu nom. Mentrestant, a l'altra banda del món, el vell Martorell i un jove estudiant observen meravellats una flor espléndida: la Phaleaenopsis lepidaria..., coneguda com a anamba.
