Els Jocs Olímpics són l'esdeveniment esportiu més gran del nostre temps, peró també són molt més que esport. Són fraternitat, universalisme i internacionalisme, peró també política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació. No hi ha res que sigui bo i prou. Tampoc els Jocs Olímpics. La história, les decisions que han anant prenent, o que no han pres, en cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com els ideals del fundador de l'olimpisme modern, el baró de Coubertin, van quedar rápidament superats pels esdeveniments. Avui els Jocs són un éxit esportiu i económic, peró ja no tenen gairebé res a veure amb el que va comenÇar el 1896 a Atenes. L'ús polític de l'esport está indissolublement lligat amb els Jocs Olímpics i els de Pequín en són un clar exemple. El Comité Olímpic Internacional proclama la seva independéncia, peró está collat per les multinacionals que li asseguren la supervivéncia económica i en mans de les Nacions Unides, que diuen qui pot i qui no por competir en els Jocs.
