La lectura dels expedients de responsabilitats polítiques ha permés als historiadors certificar que la guerra civil (1936-1939) va continuar més enllá dels camps de batalla i de concentració. La calma de la postguerra va ser aprofitada per les autoritats franquistes per furgar en la história i la intimitat dels tarragonins que no combregaven amb els ideals dels vencedors. Sancionar económicament aquesta societat silenciada va ser un dels motors de la repressió i el cástig. Davant dels impediments que els propis ciutadans afectats presentaven a les autoritats, aquestes no van tenir més remei que suprimir, l'any 1942, la jurisdicció especial i limitar-se a tancar els expedients. A més, la ineficácia de la justícia va provocar, amb la seva lentitud, un col·lpase dels expedients que s'havien de resoldre. Davant d'aquesta situació l'Administració franquista no va tenir més remei que promulgar, l'any 1969, una amnistia per suprimir qualsevol vestigi franquista. La societat tarragonina, encara que acomplexada, comenÇava a reaccionar.
