A _Dietari ebrenc d'un bipolar_, l'autor concentrava l'atenció en els seus cicles emotius, arran de la seva bipolaritat, i en els preciosos paisatges ebrencs. Ara, la desaparició recent dels seus pares (i també dels progenitors de la seva dona) el porta a centrar-se en la irrupció, de vegades sobtada, de la vella dama. Sense subterfugis, però evitant un to excessivament tràgic o dramàtic; mirant la mort de cara. Per acompanyar poèticament el recorregut dels gairebé tres anys d'aquest segon dietari, s'insereixen, ben distribuïdes en tot el text, una àmplia selecció de les _Cançons de la roda del temps_, de Salvador Espriu, que Raimon va musicar, amb saviesa. El tema central n'acompanya d'altres, com ara comentaris literaris, el seguiment de la vida política (tan intensa en els darrer temps), la guerra d'Ucraïna o Gaza i, de nou, diverses descripcions paisatgístiques. L'autor hi té una certa tirada.
