En la década dels anys seixanta, en una época de transformacions pertorbadores tant per a l'Església com per a la dictadura franquista, Basili de Rubí convertí Critérion, fundat per Miquel d'Esplugues, en un pol d'atracció dels elements de la dissidéncia religiosa i política, que produïren una de les aportacions assagístiques més regulars i suggeridores en catalá. D'aquesta revista caputxina, reapareguda durant la postguerra amb format de llibres per poder superar la censura governativa, que havia vetat qualsevol publicació periódica en llengua catalana, el pare Basili en va publicar una quarantena de números amb el propósit, obstinat, de garantir el desenvolupament i la projecció de la cultura en un sentit ampli. A despit de la persecució política i religiosa de qué Critérion va ser víctima, la qual causá devastadors efectes col·laterals en el sector del llibre, Basili de Rubí reeixí a oferir una plataforma ecuménica, catalanista, europeista i feminista en un temps en qué la defensa de la unitat dels cristians, la llibertat nacional, la construcció europea i la igualtat de génere era severament interdita des dels órgans de poder.
