L'obra poética de Ramon Muntanyola és un dels retrats més precisos i brillants de molts llocs de la nostra geografia. Es també, en la millor tradició verdagueriana, una expressió fresca i amable de la religiositat popular. I és sobretot una il·lustració literária i vital de l'itinerari del catalanisme cristiá, des de la persecució dramática de finals del trenta fins al seu pes decisiu en l'antifranquisme i en la configuració de la Catalunya d'avui. Per aixó, als cent anys del seu naixement, la recuperació d'aquesta veu poética, a través de la contextualització i de la tria de Joan Maria Pujals, esdevé sobretot el retrobament d'un extraordinari cant a l'esperanÇa.
