«Posthumà» és un terme que vol descriure, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l'humanisme clàssic i de l'antropocentrisme. Rosi Braidotti l'adopta com a hip.tesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan associats.
La consciència del que estem deixant de ser i del que estem en procés d'esdevenir és el punt de partida per comprendre un nou subjecte posthumà, un «nosaltres» lligat a la Terra, tecnol.gicament mediat i participat per agents humans i no humans.
Amb aquest assaig, Braidotti ens convida a pensar sobre nosaltres d'una altra manera a fi de poder dur a la pràctica una ètica afirmativa, la que alimenta el nostre desig de perseverar en una vida millor en aquest planeta malmès, en companyia dels altres (orgànics, materials i tecnològics).
