La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, peró també és l'ámbit des d'on es té la necessitat, potser l'obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d'aquests deu relats, grácies a la destresa argumental i narrativa de Mercé Foradada, es miren al mirall amb ánims ben diversos: la dolÇor d'una vellesa assumida, l'aspror d'un desengany que no s'accepta, l'amargor del rebuig, l'enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l'inconformista o l'aïllament d'una sequoia de Califórnia que ha pujat massa amunt. Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes históries en qué la quotidianitat i l'experiéncia busquen l'equilibri entre el que és rellevant i el que és prescindible, entre la transcendéncia i el valor de la senzillesa. Deu punts de vista, deu aproximacions a l'impuls de seleccionar el que convé preservar perqué sempre continuï existint. Mercé Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. La seva obra narrativa, molt sólida, inclou els llibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació (2010), Bruixes (2011) i La Casa Verda (2013), novel·la inclosa a la col·lecció Narratives d'Edicions Saldonar. Actualment treballa en una biografia novel·lada de la filósofa María Zambrano. Ha publicat també llibres de text i materials per a l'aprenentatge de la llengua.
