Catalunya a l'exili recull una tria ámplia de les peces periodístiques publicades per Doménec Guansé durant els anys 1939-1968 en les revistes de la diáspora catalana. La seva temática més destacada gira al voltant de tres eixos: la responsabilitat o el compromís de l'escriptor esdevingut intel·lectual; el record i l'estudi valoratiu dels fets histórics recents i de les biografies de personatges destacats com a exemple patriótic, i la voluntat d'establir relacions culturals fecundes entre la Catalunya interior i l'exiliada. Des d'uns plantejaments catalanistes i republicans, Guansé hi postul·la el dret de Catalunya a decidir democráticament el seu futur polític en el context del nou ordre internacional obert el 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial. Com a crític literari, esdevé testimoni de la represa de la immediata postguerra i, fidel a la memória, defensa la necessitat de preservar la continuïtat cultural en una nova RenaixenÇa. La seva ferma voluntat política i el treball indefallent per involucrar tots els catalans en la lluita patriótica fan de Guansé una de les veus més autoritzades de l'exili catalá.
