Una aporia és un carreró sense sortida. Una dificultat lógica de la qual no ens en podem sortir. Davant l'aporia només podem fer dues coses: donar-li l'esquena i tornar enrere o enfrontar-nos-hi i descobrir qué hi amaga. I aquí ve la grácia: una aporia ens fa pensar. Quan reflexionem i ens fem preguntes apareix l'interrogant, el per qué, i tot s'atura. Ens atrevim a qüestionar la realitat, i d'aquí neix aquest llibre i el que pretén: fer trontollar alguna de les certeses de la nostra vida. Aquestes preguntes no són transcendents, potser ni tan sols importants (per qué ens tatuem, per qué ens agraden els dolents de la pel·lícula, per qué mirem de seure sols a l'autobús o per qué creiem que hem de buscar la felicitat), peró són l'excusa perfecta per pensar, establir un diáleg amb nosaltres mateixos o amb els altres i conéixer els plantejaments d'autors de totes les époques que ja s'havien trobat amb una aporia abans que nosaltres.
